 |
| Crònica del Mestre català Matias Mingo |
Onze rondes i gairebé 3 mesos després ha finalitzat el Campionat de Catalunya per equips en la categoria
de Divisió d’Honor, amb l’Escola d’Escacs de Barcelona com a brillant guanyador.
La darrera ronda va estar pràcticament de tràmit, després del transcendental matx de la
penúltima ronda on l’Escola es va imposar al derbi barceloní de favorits
enfront el Barcelona-UGA.
L’Escola ha
demostrat ser un equip molt compacte sense jugadors per sobre d'un elo de 2600, però
si tancant en alguna jornada l’equip amb un jugador per sobre de 2400. Val a dir, que tan sols ha
cedit dos empats contra dos dels aspirants, Barberà i Sabadell, destacant per
sobre de la resta el jugador Antoni Gual, sisè tauler, que ha fet un score
impressionant, 10 d’11 possibles. També han fet un gran campionat en David
Lariño, Alex Bofill i Eduard López, encara que tot els seus membres han sumat força
punts.
Segon ha finalitzat
el club de les fusions, el Barcelona-UGA, amb un equip sense fissures, però on
potser ha resultat clau no poder haver comptat amb Rubén Felgaer en més
ocasions, sobretot en els encontres contra l'Escola i el Barberà on no han pogut guanyar. Han puntuat força bé en Tomy Asis, 8 d’11, l'Ángel Martín 8,5 de 10 i
l’Eduard Ibáñez 7.5/10.
I el tercer lloc
finalment ha anat cap a Barberà, que després de la inesperada ensopegada de la
penúltima ronda, ha aprofitat l’empat del Sabadell a Figueres, per tornar a la
posició de bronze. Comptar amb un jugador de l’elit mundial, top 30 virtual,
com és el cubà Lázaro Bruzón, és un luxe que aporta molta confiança a la resta
de companys. Lázaro amb 7.5 de 8 ha demostrat el seu valor, i secundat per jugadors
com en Marc Narciso, imbatut amb 7 d’11, o d’en Jonathan Alonso, magnífic amb 9
de 11, i per la resta de sòlids jugadors, han aconseguit superar al Sabadell i
de no ser per la derrota contra el Montcada en un dia gris, i de quatre empats
que algun d’ells podia haver caigut de la banda barberenca, hagués complicat
encara més la classificació pels dos primers llocs.
Quart ha estat un
dels clars favorits, el Sabadell, que va tenir un mal inici de campionat i que
aquest any no ha comptat gaire amb les seves figures; mai ha entrat en la
lluita pel títol, tot i la seva magnífica plantilla, on aquest any han
destacat, l'Àlvar Alonso (7.5 de 10), Jacob Glud (6 de 8), i en Michael Rahal (8
de 10).
Cinquè ha estat un equip amb
dues cares, el Montcada, capaç del millor, guanyant a Sabadell i Barberà, i
de derrotes no previstes enfront Terrassa i Figueres. Els primers taulers eren
perfectament per lluitar pel títol, amb Cornette, Bacallao, Cuartas i Orelbis,
duríssims, però després tot i que els jugadors tenien molta experiència en la màxima
categoria, i de gran qualitat, no arribaven al nivell d’equips com el finalment
campió.
I empatats amb 5.5,
en sisena i setena posició respectivament, el Foment, equip clàssic de la categoria,
que lluita tots els encontres, i capaç de donar un ensurt a qualsevol, i el
Sant Josep de Badalona, un nouvingut a la divisió d’Honor, amb una gran plantilla, que un cop
va assolir la permanència, i va deixar d’aspirar al títol, va deixar de comptar
amb alguns dels seus fitxatges, com Kogan, Burg o Pogorelov.
I entre els equips
de l’altre lliga, la d’evitar el descens, han destacat el Figueres i el
Cerdanyola, empatats amb quatre punts i mig, i puntuant en matxos molt
difícils, circumstància que ha esdevingut imprescindible per allunyar-se del
pou de la classificació. El Figueres empatant contra el Sabadell, i guanyant al
Montcada, i el Cerdanyola entaulant a Barberà, i guanyant al Foment. Molt de
mèrit per aquests dos clubs.
Finalment, no han pogut
escapar del descens, el Lleida, el Terrassa i el Tarragona. L’equip de la terra
ferma ha arribat a la darrera ronda havent guanyat solament als seus companys
de descens i al Cerdanyola, i es veia obligat a guanyar al BUGA, i esperar que
el Terrassa guanyés al Cerdanyola. No s’ha produït ni una cosa ni l’altra, i
els de Lleida de ben segur que l’any que ve lluitaran per tornar a pujar.
Pel que fa al CET, club d’escacs Terrassa, històric descens d'un equip que havia estat a la màxima categoria
sempre!, i que degut a la reducció de pressupostos no ha pogut reforçar
l’equip, tot i que la seva plantilla era forta i amb experimentats jugadors,
no ha arribat al mínim requerit per continuar un any més entre l’elit, encara
que no dubto que molt aviat tornaran a ser-hi.
I darrera posició
pel Tarragona, màxim candidat al descens abans de començar la temporada, i que
no ha pogut puntuar, tot i que han fet una temporada molt digne, lluitant tots
els encontres, estant a punt de puntuar en diferents jornades. Com els altres
equips que han baixat, el Tarragona intentarà tornar la temporada vinent a la
DH que acaba de finalitzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada